Música per la qual val la pena viure - Part II

Música per la qual val la pena viure és el títol d'una selecció aleatòria i visceral de cançons que ens agraden i que anem penjant regularment a la nostra pàgina al Facebook.







Capítol 21: "Busby Berkeley Dreams" de The Magnetic Fields



Capítol 22: "Te debo un baile" de Nueva Vulcano
Capítol 23: "On The Rolling Sea When Jesus Speak To Me"
de Van Dyke Parks
Capítol 24: "Broken Arrow" de Buffalo Springfield (per Wilco)
Capítol 25: "Ashes to Ashes" de David Bowie
Capítol 26: "All I Wanna Do" de The Beach Boys
Capítol 27: "War Pigs" de Black Sabbath
Capítol 28: "I Won't Hurt You" de
West Coast Pop Art Experimental Band
Capítol 29: "An Sylvia" de Franz Schubert (per Fritz Wunderlich)
Capítol 30: "Pregnant Pause" de Cass McCombs
Capítol 31: "In The Pines" de The Louvin Brothers



Capítol 32: "Prélude à l'après-midi d'un faune" de Claude Debussy
Capítol 33: "Strawberry Blonde" de Ron Sexsmith
Capítol 34: "Wild Horses" de The Flying Burrito Bros
Capítol 35: "So Like Candy" d'Elvis Costello
Capítol 36: "Where Dreams Go To Die" de John Grant
Capítol 37: "Ghost Ship in a Storm" de Jim O'Rourke
Capítol 38: "All Downhill From Here" de Jim O'Rourke
Capítol 39: "Protest Song '68" de Refused
Capítol 40: "Youth Against Fascism" de Sonic Youth
Capítol 41: "Rainy Day in June" de The Kinks
Capítol 42: "Conventional Wisdom" de Built to Spill



Capítol 43: "Terrible Love" de The National
Capítol 44: "Plenty Is Never Enough" de Tenement Halls
Capítol 45: "Be Yourself" de Graham Nash



Capítol 46: "Badhead" (demo) de Blur
Capítol 47: "Where'd All the Time Go" de Dr. Dog
Capítol 48: "Summer and Looking For a Job" d'Eggstone
Capítol 49: "Confidencias en el palomar" de
Nacho Umbert & La Compañía
Capítol 50: "Freedom Day" de Max Roach
Capítol 51: "Down on Loving" de The Soft Pack
Capítol 52: "Alabama Song" de Kurt Weill (per Lotte Lenya)



Capítol 53: "Mackie Messer" de Kurt Weill/Bertolt Brecht
(per Lotte Lenya)
Capítol 54: "Gassenhauer" de Carl Orff (versió de 'Badlands')
Capítol 55: "To B Without A Hitch" de Bridget St. John
Capítol 56: "If You Could Read My Mind" de Gordon Lightfoot
Capítol 57: "You Don't Know Me" de Caetano Veloso
Capítol 58: "I Like" de The Divine Comedy
Capítol 59: "The Complete Banker" de The Divine Comedy
Capítol 60: "This Time Tomorrow" de The Kinks

Els discos favorits de La Brigada

Una llista amb els discos favorits de La Brigada. Per què? Cal? Músics amb complex de crític musical? No era al revés, això darrer? No ens hauríem de limitar a composar i a tocar?

La resposta a la darrera pregunta és clara: "no". Com bé diu el nostre amic Kiko Amat els referents culturals que ens han marcat s'han de compartir, és gairebé una obligació, i tan absurd és l'elitisme de no voler mostrar-los perquè ningú més pugui estar en possessió de la "veritat" com la por a donar-los a conèixer i ser jutjats per tenir certes preferències.

La tria ha estat ràpida i honesta. En menys de 24 hores cada component del grup ha hagut de confeccionar la llista amb els seus 10 discos favorits. El primer valia 10 punts i, així, descendint fins al desè, que en valia 1. No tenien perquè ser "els millors discos de la història" (som músics, no crítics) sinó més aviat "els discos que més ens havien marcat", els discos que encara més ens agraden i escoltem. Discos sobre els quals ens hem passat hores i hores parlant...

Segur que a hores d'ara hem revisat les eleccions i estem lamentant-nos per no haver inclòs el debut de Curtis Mayfield, el The Piper at the Gates of Dawn de Pink Floyd, el 69 Love Songs dels Magnetic Fields o el What's Going On de Marvin Gaye. Ara ja és massa tard. Potser d'aquí a un temps en farem una altra i la llista haurà mutat. És el que té el pensament il·lustrat sobre la música popular contemporània: més que aplicar fòrmules matemàtiques el que ho mou tot és la passió (i els records). La passió és aquella coneguda amiga fugissera (forever changes). I, com bé sap en Walter, la gent sovint canvia però els seus records poden perdurar.

Peace, love and understanding,

La Brigada





1. Love – Forever Changes (1967)
[25 punts]


2. The Beatles – Abbey Road (1969)
[23 punts]


3. The Beach Boys – Pet Sounds (1966)
[21 punts]


4. The Beatles – Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band (1967)
[20 punts]


5. Neil Young – After the Gold Rush (1970)
[18 punts]


6. The Kinks – The Kinks Are The Village Green Preservation Society (1968)
[16 punts]


7. John Coltrane – A Love Supreme (1964)
[10 punts]


8. Wilco – Yankee Hotel Foxtrot (2002)
[10 punts]


9. The Beatles – Revolver (1966)
[9 punts]


10. Buffalo Springfield – Buffalo Springfield (1966)
[9 punts]


11. R.E.M. – Automatic for the People (1992)
[9 punts]


12. Led Zeppelin – Led Zeppelin (1969)
[8 punts]


13. Miles Davis – E.S.P. (1965)
[8 punts]


14. Milton Nascimento / Lô Borges – Clube da Esquina (1972)
[8 punts]


15. The Band – The Band (1969)
[7 punts]


16. The Beatles – [White Album] (1968)
[7 punts]


17. Leonard Cohen – Songs of Leonard Cohen (1968)
[6 punts]


18. Wayne Shorter – Speak No Evil (1964)
[6 punts]


19. Nirvana – Nevermind (1991)
[6 punts]


20. Elliott Smith – Either/Or (1997)
[5 punts]


21. Neil Young – Harvest (1972)
[5 punts]


22. Bob Dylan – Blonde on Blonde (1966)
[4 punts]


23. Bob Dylan – Highway 61 Revisited (1965)
[4 punts]


24. Charles Mingus – The Black Saint and the Sinner Lady (1963)
[4 punts]


25. Pixies – Surfer Rosa (1988)
[4 punts]


26. The Velvet Underground – The Velvet Underground & Nico (1966)
[4 punts]


27. Crosby, Stills, Nash & Young – Déjà Vu (1970)
[3 punts]


28. Nick Cave and the Bad Seeds – Murder Ballads (1996)
[3 punts]


29. Nick Drake – Five Leaves Left (1969)
[3 punts]


30. David Bowie – Hunky Dory (1971)
[2 punts]


31. Traffic – Traffic (1968)
[2 punts]


32. Van Morrison – Moondance (1970)
[2 punts]


33. Max Roach – We Insist! Max Roach’s Freedom Now Suite (1960)
[1 punt]


34. Neil Young – Everybody Knows This Is Nowhere (1969)
[1 punt]


35. The Smiths – The Queen Is Dead (1986)
[1 punt]


36. Sonic Youth – Daydream Nation (1988)
[1 punt]

El Submarí Pop i la versió de La Brigada

Benvolguts,

Som conscients que tenim el bloc una mica abandonat i que us fem el salt a diari amb facebooks i twitters perquè som una mica fàcils (en clau 2.0), en el fons. Ara bé, l'actualització d'avui val per uns quants mesos de no fer-ho.

Ja podeu escoltar "Alguna cosa", l'adaptació del "Something" d'en George Harrison que hem fet per al disc 'Submarí Pop - Tribut català a The Beatles' que s'encarta aquest mes de juliol a l'Enderrock, un número especial gairebé monogràfic sobre els de Liverpool.

Versionar i adaptar una de les millors cançons de l'Abbey Road? Tenir el valor d'enfrontar-nos amb una de les joies més preuades de la composició i de la producció del pop de tots els temps, el cim dels Beatles? Sí, el tema va ser objecte de discussió entre els components del grup. N'hi havia que deien que això era, simplement, una heretgia: "No pronunciaràs el nom d'un Beatle en va...". N'hi havia que deien que ho podíem provar però que si no ho vèiem clar ho deixéssim córrer perquè "no pronunciarem el nom d'un Beatle en va...". Finalment, la sorpresa va ser quan, la primera tarda que li vàrem posar les grapes a sobre, al local d'assaig, vàrem veure ràpidament que li havíem trobat el què. Des del respecte més absolut a la cançó original, sense malabarismes estilístics, però donant-li un toc brigadista.





Bé, ara només queda que l'escolteu i que us agradi.

Fins la propera,

LB

Música per la qual val la pena viure - Part I

Música per la qual val la pena viure és el títol d'una selecció aleatòria i visceral de cançons que ens agraden i que anem penjant regularment a la nostra pàgina al Facebook.






Capítol 1: "Big Sky" de The Kinks.
Capítol 2: "Paris 1919" de John Cale.



Capítol 3: "Homem de rua" de Lô Borges.
Capítol 4: "Beauty Mark" de Rufus Wainwright.
Capítol 5: "Clara" de Bart Davenport.
Capítol 6: "Map Ref. 41°N 93°W" de Wire.
Capítol 7: "Dancing Girl" de Terry Callier.
Capítol 8: "1967" de The Auteurs.



Capítol 9: "¿Quién aplastó a la mariposa?" de Los Negativos.
Capítol 10: "Living Room" de Broadcast.
Capítol 11: "Thank You Friends" de Big Star.
Capítol 12: "Sad & Beautiful World" de Sparklehorse.
Capítol 13: "Tatuatges vilanovins" d'en Pere Tàpias.
Capítol 14: "Outside of a Small Circle of Friends" de Phil Ochs.
Capítol 15: "Simple Twist of Fate" de Bob Dylan.
Capítol 16: "September Gurls" de Big Star.



Capítol 17: "We Hate It When Our Friends Become Successful" de Morrissey.
Capítol 18: "Eton Rifles" de The Jam.
Capítol 19: "Thoughts and Words" de The Byrds.
Capítol 20: "July Flame" de Laura Veirs.

'Les paraules justes': primeres reaccions

"El grup de Vilanova i la Geltrú es col·loca en primera línia de la nostra renovada escena amb un segon disc que reforça la seva cura per l'orfebreria pop, els grans espais acústics i certa èpica il·lustrada. Classicisme lluminós i precoç." ★★★★
Jordi Bianciotto, EL PERIÓDICO (Febrer 2010)

"Uno de los trabajos de pop elegante, sofisticado, y de aromas folk más inspirados de la temporada dentro de la independencia nacional. Sirva de ejemplo "En el record", verdadera cumbre emotiva del disco y una de la mejores canciones sobre rupturas amorosas que se hayan escrito nunca." ★★★★½
Xavi Sánchez Pons, MONDOSONORO (Febrer 2010)

"Parece que La Brigada hayan aspirado a escribir un disco notable y que eso sea exactamente lo que hayan conseguido. Imagínense el día que quieran escribir un disco excelente. Acabaremos todos de rodillas. Yo por si acaso, he cambiado mi falda por unos pantalones anchos y me he rendido antes de tiempo, quizás, a este disco."
Banessa Pellisa, GO MAG (Marzo 2010)

"Ara que a l'emergent escena pop catalana domina una certa estètica de l'amateurisme, la frondositat i maduresa de La Brigada caminen a contracorrent. Semblen ser aquí per agitar ànimes i consciències, com seguint el dictat d'una missió elevada. (...) Cançons per solcar els set mars, definitivament." [EL DISC DEL MES]
Jordi Bianciotto, ENDERROCK (Març 2010)

"El pop facturado en catalán sigue en alza tras el éxito de propuestas como Manel y Antònia Font. La Brigada vuelan alto gracias a su pop sofisticado de alma folk. Los de Vilanova son unos maestros para componer canciones sentidas llenas de arreglos brillantes capaces de ablandar el corazón al más escéptico." ★★★★★
X.S. Pons, LA RAZÓN (Marzo 2010)

"Sobre el paper i desgranant les cançons, aquest grup acull tots els requisits per fer uns discos impecables, els exercicis tècnics dels intèrprets ho són, i les referències són entendridores."
Eduard Gras, A VIVA VEU (Febrer 2010)