Música per la qual val la pena viure és el títol d'una selecció aleatòria i visceral de cançons que ens agraden i que anem penjant regularment a la nostra pàgina al Facebook.
Música per la qual val la pena viure és el títol d'una selecció aleatòria i visceral de cançons que ens agraden i que anem penjant regularment a la nostra pàgina al Facebook.
Una llista amb els discos favorits de La Brigada. Per què? Cal? Músics amb complex de crític musical? No era al revés, això darrer? No ens hauríem de limitar a composar i a tocar?
La resposta a la darrera pregunta és clara: "no". Com bé diu el nostre amic Kiko Amat els referents culturals que ens han marcat s'han de compartir, és gairebé una obligació, i tan absurd és l'elitisme de no voler mostrar-los perquè ningú més pugui estar en possessió de la "veritat" com la por a donar-los a conèixer i ser jutjats per tenir certes preferències.
La tria ha estat ràpida i honesta. En menys de 24 hores cada component del grup ha hagut de confeccionar la llista amb els seus 10 discos favorits. El primer valia 10 punts i, així, descendint fins al desè, que en valia 1. No tenien perquè ser "els millors discos de la història" (som músics, no crítics) sinó més aviat "els discos que més ens havien marcat", els discos que encara més ens agraden i escoltem. Discos sobre els quals ens hem passat hores i hores parlant...
Segur que a hores d'ara hem revisat les eleccions i estem lamentant-nos per no haver inclòs el debut de Curtis Mayfield, el The Piper at the Gates of Dawn de Pink Floyd, el69 Love Songs dels Magnetic Fields o el What's Going On de Marvin Gaye. Ara ja és massa tard. Potser d'aquí a un temps en farem una altra i la llista haurà mutat. És el que té el pensament il·lustrat sobre la música popular contemporània: més que aplicar fòrmules matemàtiques el que ho mou tot és la passió (i els records). La passió és aquella coneguda amiga fugissera (forever changes). I, com bé sap en Walter, la gent sovint canvia però els seus records poden perdurar.
Peace, love and understanding,
La Brigada
1.Love –Forever Changes(1967) [25 punts]
2.The Beatles –Abbey Road(1969) [23 punts]
3.The Beach Boys –Pet Sounds(1966) [21 punts]
4.The Beatles –Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band(1967) [20 punts]
5.Neil Young –After the Gold Rush(1970) [18 punts]
6.The Kinks – The Kinks Are The Village Green Preservation Society(1968) [16 punts]
7. John Coltrane – A Love Supreme(1964) [10 punts]
8.Wilco – Yankee Hotel Foxtrot(2002) [10 punts]
9.The Beatles – Revolver(1966) [9 punts]
10.Buffalo Springfield – Buffalo Springfield(1966) [9 punts]
11.R.E.M. – Automatic for the People(1992) [9 punts]
12.Led Zeppelin – Led Zeppelin(1969) [8 punts]
13.Miles Davis – E.S.P.(1965) [8 punts]
14.Milton Nascimento / Lô Borges – Clube da Esquina(1972) [8 punts]
15.The Band – The Band(1969) [7 punts]
16.The Beatles – [White Album](1968) [7 punts]
17.Leonard Cohen – Songs of Leonard Cohen(1968) [6 punts]
Som conscients que tenim el bloc una mica abandonat i que us fem el salt a diari amb facebooks i twitters perquè som una mica fàcils (en clau 2.0), en el fons. Ara bé, l'actualització d'avui val per uns quants mesos de no fer-ho.
Ja podeu escoltar "Alguna cosa", l'adaptació del "Something" d'en George Harrison que hem fet per al disc 'Submarí Pop - Tribut català a The Beatles' que s'encarta aquest mes de juliol a l'Enderrock, un número especial gairebé monogràfic sobre els de Liverpool.
Versionar i adaptar una de les millors cançons de l'Abbey Road? Tenir el valor d'enfrontar-nos amb una de les joies més preuades de la composició i de la producció del pop de tots els temps, el cim dels Beatles? Sí, el tema va ser objecte de discussió entre els components del grup. N'hi havia que deien que això era, simplement, una heretgia: "No pronunciaràs el nom d'un Beatle en va...". N'hi havia que deien que ho podíem provar però que si no ho vèiem clar ho deixéssim córrer perquè "no pronunciarem el nom d'un Beatle en va...". Finalment, la sorpresa va ser quan, la primera tarda que li vàrem posar les grapes a sobre, al local d'assaig, vàrem veure ràpidament que li havíem trobat el què. Des del respecte més absolut a la cançó original, sense malabarismes estilístics, però donant-li un toc brigadista.
Bé, ara només queda que l'escolteu i que us agradi.
Música per la qual val la pena viure és el títol d'una selecció aleatòria i visceral de cançons que ens agraden i que anem penjant regularment a la nostra pàgina al Facebook.
"El grup de Vilanova i la Geltrú es col·loca en primera línia de la nostra renovada escena amb un segon disc que reforça la seva cura per l'orfebreria pop, els grans espais acústics i certa èpica il·lustrada. Classicisme lluminós i precoç." ★★★★ Jordi Bianciotto, EL PERIÓDICO (Febrer 2010)
"Uno de los trabajos de pop elegante, sofisticado, y de aromas folk más inspirados de la temporada dentro de la independencia nacional. Sirva de ejemplo "En el record", verdadera cumbre emotiva del disco y una de la mejores canciones sobre rupturas amorosas que se hayan escrito nunca." ★★★★½ Xavi Sánchez Pons, MONDOSONORO (Febrer 2010)
"Parece que La Brigada hayan aspirado a escribir un disco notable y que eso sea exactamente lo que hayan conseguido. Imagínense el día que quieran escribir un disco excelente. Acabaremos todos de rodillas. Yo por si acaso, he cambiado mi falda por unos pantalones anchos y me he rendido antes de tiempo, quizás, a este disco." Banessa Pellisa, GO MAG (Marzo 2010)
"Ara que a l'emergent escena pop catalana domina una certa estètica de l'amateurisme, la frondositat i maduresa de La Brigada caminen a contracorrent. Semblen ser aquí per agitar ànimes i consciències, com seguint el dictat d'una missió elevada. (...) Cançons per solcar els set mars, definitivament." [EL DISC DEL MES] Jordi Bianciotto, ENDERROCK (Març 2010)
"El pop facturado en catalán sigue en alza tras el éxito de propuestas como Manel y Antònia Font. La Brigada vuelan alto gracias a su pop sofisticado de alma folk. Los de Vilanova son unos maestros para componer canciones sentidas llenas de arreglos brillantes capaces de ablandar el corazón al más escéptico." ★★★★★ X.S. Pons, LA RAZÓN (Marzo 2010)
"Sobre el paper i desgranant les cançons, aquest grup acull tots els requisits per fer uns discos impecables, els exercicis tècnics dels intèrprets ho són, i les referències són entendridores." Eduard Gras, A VIVA VEU (Febrer 2010)
Ja va quedant menys. 'Les paraules justes', el nou disc de La Brigada, estarà a la venda a partir del 23 de febrer a les seves cadenes de distribució de béns culturals preferides, iTunes i les nostres webs.
Us deixem amb el teaser promocional de l'àlbum, realitzat a partir del disseny per a la portada del disc d'en Jordi Caba.
La cançó que hi sona està inclosa a l'àlbum i porta per títol, també, 'Les paraules justes'.
1. The Zombies - This Will Be Our Year 2. Lou Barlow - Holding Back The Year 3. The Mountain Goats - This Year 4. Herman Düne - Next Year In Zion 5. Codeine - New Year's 6. Loudon Wainwright III - A Year 7. Luna - Happy New Year 8. Azure Ray - The New Year 9. Disco Inferno - Next Year 10. The Velvet Underground - New Age