22 de desembre 2009

Bat Christmas

Benvolguts,

La Brigada us vol encoratjar a passar unes bones festes. Ens retrobem al 2010 (d'aquí a uns dies, vaja) amb el nou disc sota el braç.

Peace, love & understanding.

LB


- Sospecho que bajo tu fachada ofensiva y vulgarmente afeminada, puede haber una especie de alma. ¿Has leído suficientemente a Boecio?

- ¿A quién? Oh, Dios mío, no. Yo no leo ni siquiera los periódicos.

- Entonces, debes iniciar inmediatamente un programa de lecturas, para que puedas llegar a comprender la crisis de nuestra época -dijo solemnemente Ignatius-. Empezaremos con los últimos romanos, incluido Boecio, claro. Luego, profundizaremos extensamente en la Alta Edad Media. Podrás dejar a un lado el Renacimiento y la Ilustración. Todo eso es más que nada propaganda peligrosa. Ahora que lo pienso, será mejor que te saltes también a los románticos y a los victorianos. En cuanto al período contemporáneo, deberías estudiar algunos cómics seleccionados.

- Eres fantástico.

- Te recomiendo especialmente Batman porque tiende a trascender la sociedad abismal en que se encuentra. Su moral es bastante rigurosa, además. Le respeto muchísimo.

La conjura de los necios, John Kennedy Toole

28 de novembre 2009

Ell és, afortunadament, Randy Newman

Aprofitant l'avinentesa de la gran notícia de fa uns dies, Randy Newman tocarà al festival Blues & Ritmes de Badalona el 4 de maig de 2010 (per primer cop a la península), volíem compartir aquest reportatge sobre ell i la seva enorme carrera artística.

Nota important: es desvetlla perquè té al voltant de vuitanta mil fans a tot el món i no pas un milió.

The Art Show: I Am, Unfortunately, Randy Newman

26 de novembre 2009

Love or less

Ja podeu llegir el text i escoltar les cançons de la llista d'Spotify que hem confeccionat per a la nova pàgina d'actualitat musical i cultural, els de la Gent Normal: 30 minuts musicals, amb Pere Agramunt

"Love or less" una cronologia de l'amor a través de 12 cançons pop, des de la possibilitat fins el desencant.

L'amor, o com a mínim l'intent de fixar les emocions personals que aquest genera, ha nodrit de fa molts segles l'art més popular. De Petrarca a Stephin Merritt, els poetes i els músics lletristes s'han servit dels versos per intentar expressar allò que tan difícilment s'explica però que tothom ha sentit gairebé de la mateixa manera. Els músics, però, modernament, surten amb l'avantatge de posar-hi acords menors en els moments de desencant i de tenir plataformes de difusió massiva de la seva obra.

Com a exercici, aquesta cronologia no pretén fixar estàndards ni s'ha volgut servir de clàssics per fer una anàlisi conspícua del (sub)gènere. Són dotze cançons que m'han marcat d'alguna manera i que aprecio, però en podrien ser unes altres. Això sí, la llista vol tenir un sentit temporal, començant per la sempre existent possibilitat d'un nou amor que cantava Lou Barlow amb Sebadoh i acabant amb la resignació cínica davant la impossibilitat de la honestedat amorosa dels Magnetic Fields.

Si me n'he adonat d'alguna cosa mentre confeccionava aquesta compilació és que l'amor, com a tema pop, difícilment accepta la normalitat. Sense desig ni enuig sembla haver-hi poca matèria primera sobre la qual esculpir. Ningú sembla interessat en manifestar la seva complaença en la rutina amorosa. A tall d'exemple: My Bloody Valentine invocaven sorollosament a Cupid; Peggy Lee començava a creure en la seva possibilitat real; Alex Chilton (via Big Star) buidava el seu cor i manifestava haver-se enamorat com mai abans; Joe Jackson prenia el pols a la nit de la mà d'aquella persona que realment importa; l'Ovidi Montllor rememorava l'excel·lència dels millors amants; Mark Oliver Everett (via Eels) oferia el seu amor estrany i fidel a qui el volgués prendre; Paul Westerberg bramava d'insatisfacció amb els Replacements (no explícitament amorosa, però possiblement una barreja d'angoixa sexual i vital); Tim Hardin recordava entre llàgrimes allò que no tornaria a succeir; Gainsbourg repassava una història que ja havia fugit; i Nilsson explicava amb malenconia com ella desafinava quan cantava himnes.

Espero que en gaudiu tant com jo amb aquestes cançons,

Pere Agramunt

04 de novembre 2009

El vídeo de "Com fulles mortes"

Ja tenim el clip guanyador del CUVBRIG! La Tanit i l'Albert han elaborat un bonic vídeo que recull l'essència de la lletra de la cançó amb dos elements principals que podrien sorgir d'una narració d'Italo Calvino: un herbari i una noia que puja a un arbre.

Sense més preàmbuls, us deixem amb el clip i amb les paraules dels seus autors.




Inspirats per aquella cançó que deia que les fulles mortes eren missatges que algú havia de descodificar, ens vam posar en contacte amb Jean-Baptiste-Pierre Antoine de Monet, el més famós naturalista del segle dinou, i li vam demanar que ens acompanyés i ens il·lustrés en les maneres de fer un herbari.

Va ser en aquell precís instant, mentre filmàvem líquens a la vora del riu de Can Llop, quan un especímen femení, amb una gràcia tota estranya, es va posar sobre les branques d’un arbre i va romandre allà, asseguda, talment com si aquell arbre fos el seu amic.

Un herbari i una noia que puja un arbre.

Tanit Plana i Albert Girons
Novembre del 2009

09 d’octubre 2009

1er Concurs Ultranacional de Videoclips Brigadistes (CUVBRIG)

Algú dels nostres seguidors ha fet mai un videoclip? En sabeu i teniu prou imaginació i bon gust estètic? El vostre cosí és fan del Gondry? Creieu que no n'hi ha per tant amb l'Spike Jonze i el Roman Coppola i que vosaltres ho faríeu millor? Amb càmera digital, Super 8, cel·luloide de 16mm o 32mm, Super-Cinexin, mòbil, iPhone, càmera de fotos o fent animació amb el Flash o plastilina. Segur que alguna vegada heu pensat en posar imatges a una cançó. Ha arribat el vostre moment.

S'engega el 1er Concurs Ultranacional de Videoclips Brigadistes. El CUVBRIG és un certàmen audiovisual sense ànims de continuïtat que té com a propòsit la creació d'un videoclip per a la cançó més coneguda del disc de debut de La Brigada, "Com fulles mortes".

1. Les bases del concurs (són molt senzilles):

- Voler realitzar el videoclip.
- Demanar la cançó en format .wav a l'adreça del brigadisme.
- Realitzar el videoclip i enviar-lo perquè el pengem a la nostra pàgina al YouTube.
- El guanyador s'endurà la nostra més entusiasta felicitació i la seguretat que passarà a formar part dels videoclips oficials de La Brigada.

2. Terminis:

- Rebuda dels treballs: del dilluns 12 al dissabte 31 d'octubre.
- Proclamació del guanyador: dimecres 4 de novembre.

3. Advertència:

- El concurs es declararà desert si ningú ens envia res, és clar, o si ens envieu videoclips que ja existien amb la nostra música a sobre.


4. Fonts d'inspiració:




07 d’octubre 2009

La sort que sempre tenim

Benvinguts al bloc de La Brigada, amics. L'espai des d'on traçarem les directrius de la vostra militància brigadista i on us anirem informant més in extenso que a les xarxes socials sobre les nostres activitats: les aventures i les desventures d'una banda de pop avui en dia al nostre país.

D'entrada, una petita narració curricular:

La Brigada va néixer l'any 2007 a Vilanova i la Geltrú, ciutat costanera post-industrial, capital de la comarca del Garraf, i englobada en allò que s'anomena el Penedès històric. Vàrem enregistrar un disc que va veure la llum l'abril de 2008. 'L'obligació de ser algú' ens el va publicar la discogràfica anglesa Outstanding Records. Ens el va masteritzar un senyor novaiorquès que es diu Fred Kevorkian i que en sap un niu de coses de so. La crítica i els mitjans el van acollir amb entusiasme i alegria. Se'ns va posar al sac del nou "pop català" al costat d'altres grups que ens estimem molt i d'altres que simplement ens agraden. La revista Mondosonoro (edició Catalunya) va publicar que el nostre havia estat el millor disc de l'any. La revista Enderrock va publicar que havia estat el 5è millor disc de l'any. Els nostres amics, coneguts i saludats ens han parat pel carrer per dir-nos que han escoltat en repetides ocasions "Com fulles mortes" i d'altres cançons del disc a iCat fm. Els nostres amics, coneguts i saludats ens han tornat a parar per dir-nos que han vist en repetides ocasions el concert que vàrem enregistrar als estudis de Televisió de Catalunya per al 'De Prop' del Canal 33. Els nostres amics, coneguts i saludats ens han parat per tercera vegada per dir-nos que han tornat a escoltar "Com fulles mortes" a iCat fm. Hem pogut presentar el nostre directe (i els nostres acudits dolents) a festivals com el Mercat de Música Viva de Vic (MMVV), el BAM, l'In-Somni Festival, l'Altaveu i l'Acústica, entre d'altres. També vàrem presentar-lo a l'Heliogàbal de Gràcia. Allà en saben molt i fan un sopar casolà per als músics digne de les millors àvies. Sempre ens agrada tornar-hi. El passat maig vàrem entrar a l'estudi per començar a treballar les noves cançons. Aquest passat setembre ja n'hem sortit i a hores d'ara ja tenim un segon disc a punt per a la masterització. La data de sortida prevista és el febrer de 2010, però es podrà escoltar una mica abans per plataformes que seran degudament anunciades.

Sense més, abraçades,

La Brigada